UNITAT 1: LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
ÍNDEX
Necessitats humanes i béns econòmics
1.1 L’economia
1.2 Els béns econòmics
1.3 La producció de béns al llarg de la historia
Els factors de producció i els sectors econòmics---
2.1 Els factors de producció
2.2 Els sectors econòmics
Els agents econòmics i el món laboral
3.1 Els agents econòmics
3.2 El món laboral
3.3 El problema de l’atur
3.4 El sector públic
Sistemes econòmics
4.1 L’economia de mercat
4.2 L’economia centralitzada
4.3 El sistema mixt
Indicadors econòmics i socials
5.1 Els indicadors econòmics
5.2 Els indicadors socials
1-Necessitats humanes i béns econòmics
1.1 L’economia
L’economia és la ciència que estudia les activitats que fan les persones per tal de fer les seves necessitats.
1.2 Els béns econòmics
Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir.
Classifiquem els béns en dos tipus:
-Béns lliures: són il·limitats o molt abundants (sol, aire…) i el seu objectiu no és econòmics.
-Béns econòmics: són escassos i tenen un valor econòmic (preu).
L’activitat econòmica consta de tres etapes:
-Producció: Primera fase de combinació de diferents factors (recursos naturals, capital, treball…) per tal d’obtenir els béns o serveis volguts.
-Distribució: Fase en la que s’entreguen els béns als consumidors.
-Consum: Última fase en la que els consumidors consumeixen els béns.
1.3 La producció de béns al llarg de la historia
Les persones del paleolític eren recol·lectores, vivien del que el medi els hi oferia. Recol·lectaven fruits, pescaven i caçaven. Els estris que utilitzaven erens senzills, fabricats amb pedra, fusta i ossos.
Fa 10.000 anys va succeir l’anomenada revolució neolítica, en la que es va desenvolupar l’agricultura i la ramaderia. Això va ajudar a crear estris més complexes, fabricats per artesans que els intercanviaven amb membres de la comunitat. Els humans van millorar les tècniques de producció fins al punt d’obtenir excedents (quantitats de productes superiors a les que es podien consumir).
Al segle XVIII es va produir la Revolució Industrial que va començar a Gran Bretanya i es va expandir globalment ràpidament. Aquesta revolució es va caracteritzar l’ús a gran escala de noves fonts d’energia i de màquines que permetien una producció més elevada. També es va canviar l’organització del treball i el model de la societat amb l’aparició del proletariat.
2- Els factors de producció i els sectors econòmics
2.1 Els factors de producció
Per produir béns i serveis són necessaris els factors de producció:
Els recursos naturals: matèries primeres que ofereix la natura: els minerals, els boscos, l’aigua, la terra… Hi ha energies renovables i energies no renovables, que si s’utilitzen en excés, poden desaparèixer.
El treball: el treball humà és fonamental per a la producció. La majoria d’ocupats treballen per a empreses o per al sector públic, és a dir, per a altres però també hi ha autònoms que treballen per a ells mateixos, aquest grup va augmentant cada any.
El capital: factor de producció format pels immobles (fàbriques, tallers…), per les màquines i per les eines i diners per fer pagaments o inversions. El capital pot ser:
Capital físic: elements materials (edificis, màquines, eines…)
Capital humà: qualificació, coneixement, formació… dels treballadors que intervenen a la producció.
Capital financer: diners disponibles per adquirir el capital físic, per finançar el manteniment i la renovació i per pagar els impostos i els salaris dels treballadors.
2.2 Els sectors econòmics
La població activa es distribueix en tres grans sectors econòmics.
Sector primari: activitats econòmiques que extreuen béns i recursos del medi físic: agricultura, ramaderia, pesca…
Sector secundari: activitats econòmiques que manufacturen les primeres matèries (artesania, construcció, indústria…).
Sector terciari: activitats econòmiques que consisteixen en serveis i activitats com el comerç, transport, ensenyament… No produeixen béns o objectes visibles, sino serveis per a les persones o per a les empreses.
3- Els agents econòmics i el món laboral
3.1 Els agents econòmics
Aquells que duen a terme les activitats econòmiques que consisteixen en la producció, distribució i consum. Hi ha tres tipus d’agents: les famílies, les empreses i l’Estat.
Les famílies: unitats econòmiques de consum formades per una o més persones, que utilitzen recursos econòmics que provenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.
Les empreses: agents de producció i distribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques. Hi ha dos tipus d’empreses privades:
L’empresa individual: un únic propietari que controla i rep els beneficis.
L’empresa col·lectiva: grup de socis que es comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.
L’Estat. El sector públic: empreses que depenen de l’Estat o d’organismes públics. Es dediquen a serveis bàsic o sectors com l’energia i les comunicacions. Aquestes empreses es financen amb impostos que paguen les famílies i les empreses privades.
3.2 El món laboral
La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada) i la que está en busca de treball i d’incorporar-se (població aturada). La població no activa és la que no porta a terme un treball remunerat o no estan en condicions de fer-ho o no pretenen treballar en aquests moments per la mainada, els jubilats, les mestresses de casa…
El mercat laboral consisteix en l’oferta i la demanda de treball. La demanda de treball ve de les empreses i del sector públic, que necessiten mà d’obra per dur a terme les seves activitats. L’Estat regula el mercat laboral amb lleis i normatives. El mercat laboral és força rígid, no crea nous llocs amb facilitat.
3.3 El problema de l’atur
La pèrdua del treball o la no trobada és un gran problema per als països. L’atur afecta als joves sense experiència laboral, les dones, les persones de més de 45 anys i les persones sense formació acadèmica o professional. Es pot mesurar mitjançant la taxa d’atur que reflecteix el percentatge de població activa que no treballa i indica l’evolució del mercat laboral.
3.4 El sector públic
Les funcions del sector públic té una gran importància en l’activitat econòmica:
- Estableix la normativa que regula l’activitat econòmica, tant la pública com la privada.
- Presta serveis públics (sanitat, neteja, ensenyament…) que generen molts llocs de treball.
- La construcció d'infraestructures i equipaments promou l’activitat econòmica i la prestació de serveis.
- Atorga subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica del sector privat.
- És consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis que ofereixen el sector privat.
4-Sistemes econòmics
Conjunt de mecanismes que controlen la producció de béns i serveis que satisfan les necessitats de la societat. Hi ha dos grans models econòmics: el capitalista (d’economia de mercat) i el socialista (d’economia centralitzada).
4.1 L’economia de mercat
El sistema capitalista és el més estès actualment. Té les següents característiques:
-Propietat privada dels mitjans de producció.
-L’Estat quasi no té intervenció en els afers econòmics.
-Protagonisme del mercat lliure. L’oferta i la demanda regulen la producció i els preus.
-L’objectiu de tota activitat econòmica és l’obtenció del màxim benefici.
4.2 L’economia centralitzada
El model socialista es va estendre després de la Segona Guerra Mundial. Actualment aquest model està en crisi i molts països socialistes han passat al model capitalista. Es caracteritza per:
-L’Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
-La propietat privada és molt reduïda o quasi abolida.
-Les activitats econòmiques son dirigides i planificades per l’Estat, decideix què és produeix i en quina quantitat.
4.3 El sistema mixt
El sistema capitalista canvia entre uns països i uns altres en funció del nivell d’intervenció de l’Estat en l’economia.
A la majoria de països capitalistes, l’Estat té un important paper econòmic, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.
5- Indicadors econòmics i socials
5.1 Els indicadors econòmics
Faciliten informació sobre la actual situació i el futur d’economia del país. Els més importants són:
-Producte interior brut (PIB): correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país. El PIB per habitant s’obté dividint el PIB d’un estat entre la seva població.
-Producte nacional brut (PNB): valor de béns i serveis produïts per un país (PIB), restant-li la part generada per estranger residents en el país i sumant-li la part generada pels ciutadans del país a l’estranger.
-Índex de preus del consum (IPC): indicador per valorar els preus d’un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida: aliments, habitatge, vestit…
-Inflació: Augment dels preus dels productes.
-Dèficit públic: excés de la despesa d’un Estat per damunt dels ingressos.
-Deute públic: conjunt de deutes que l’Estat manté amb particulars o altres estats.
5.2 Els indicadors socials
Dades que ens permeten mesurar aspectes que tenen una incidència directa sobre la població i que reflecteixen la riquesa o pobresa d’un país. Es centren en aspectes sanitaris, educatius, socials i mediambientals. Un indicador seria la taxa de mortalitat infantil, l’esperança de vida, l’índex d’escolarització… Alguns índex agrupen diverses variables com és el cas de l’índex de desenvolupament humà (IDH).
